Som un moiment de gent baléà que sêrca preservà y conservà sa nostra llengo pròpia de sas islas, “es baléà”.

Una llengo qu’ha passad de generassió en generassió, de padrins  a pares, de pares a fiys.

Sa llengo que se xèrra cada díe a sas casas, carrés, bars y terrassas. Conservà y promòure sas nostras rèls, es nostro “artícul salat”, riquesa cultural, tradissións y costums d’es pobble baléà, espécialment “sa llengo baléà” (mallorquí, menorquí, eivissenc, formenteré).  

​

Sa llengo baléà està sufrind un abandó sênse precedens incomprensibble y intolerabble per part de sas istitussións mallorquinas, qu’haurían de DEFENSAL·LÂ, ESBORRANDTLÂ de sas islas com si may havés etsistid. Comensand pe s’estudi nul a sas escòlas púbblicas, a s’UIB, y fendlâ desaparexe d’es nostro canal púbblic “IB3”, com si volguéssen qu’es nostro “artícul salat” caygués en s’olvid.

Aquestas istitussións no REFLETTEXEN es sentiment ni sa vertadéra réalidat d’es pobble baléà. Sa ciutadanía s’espréssa en sa séva llengo matèrna y pròpi, qu’en es cas de sas Baléàs ês es castellà y es “baléà”.  

​

Hêm estad una majoría silensiosa, ACALLADA per sas istitussións y MALTRATTADA per defensà lo que consideram nostro. Però ha arribad s’hòra de MOVILISAMMÓS per reclamà lo que mos estau llévand: “sa nostra identidat”.

​

Dêsde’s Moiment Baléà defensam y DEFENSARÊM sa llibertat llingüística d’es castellà còma  llengo oficial de s’Estad español y es “baléà” còma llengo pròpi que se xèrra a sas islas.

“Estàs emb so téu drêt de xerrà y escriure en baléà”.

“Xèrra y escríu en baléà! Quê no te callin!”